<p><strong>Patrimoni</strong></p>
Molinicos està situat en el discórrer i la confluència de la vall formada per 2 arrossos, l'arroyo del Pardal i l'arroyo de Fuente-Higuera.
Això fa del seu nucli urbà un entramat d'empinats i estrets carrers que semblen no voler desprendre's d'aquest agradable i assossegat ambient serrà.
Coronat en la seva vessant sud-est per la peña Perico, penya emblemàtica per als habitants del poble, en la confluència dels dos arrossos es desenvolupa el nucli antic de Molinicos, en dues àrees principals: una alta i una altra baixa, separades per un espectacular barranc.
Tant en una zona com en una altra es van construir diversos molinos (molins) que aprofitaven el cabal dels arrossos per a treballar.
Componen el terme municipal, a més del propi Molinicos, els seus llogarets, alguns ja deshabitats i també cortijades i caserius disseminats: Los Alejos, Alfera, Las Ánimas, Cañada Morote, Cañada Provencio, Los Collados, Fuente-Higuera, Las Hoyas, Mesones, El Pardal, Pinilla, Torre-Pedro, Vegallera, El Morcillar, Las Huertas…
Molinicos no manifesta a l'exterior la seva realitat urbana, aprofita la seva singular topografia per a ocultar-se en una vall.
Els successos històrics, el medi físic i les principals activitats del poble van condicionar l'habitatge i el traçat.
Aquest s'organitza en tres eixos longitudinals paral·lels que convergeixen amb escales o carrers i li donen un aspecte de laberint.
Es poden destacar 2 tipus d'arquitectura:
La part baja (baixa) del poble, més vella, amb construccions anteriors als anys 60. Les façanes formen grans llenços encalats destacant sobre ells els enreixats negres, les portes de fusta llindades amb grans patis i corrals, que formen part de l'habitatge, on a vegades es pot trobar animals com gallines o polls, recordant l'activitat pròpia de cada família.
Aquesta part del poble se situa al voltant de l'arroyo (arrossol), la qual cosa justifica la presència de molins adjunts a l'habitatge.
Cal destacar que aquesta part està habitada per la població més anciana.
La part alta o superior, amb una majoria de persones joves, planteja problemes d'estètica.
S'abandona la calç, que se substitueix per materials més moderns, pretenent un aspecte urbà més actual.
No obstant això, aquesta zona posseeix encants derivats de la seva topografia.
És rar trobar cases d'una sola planta, ja que en ser un terreny molt trencat s'aprofita el desenvolupament vertical.
L'estructura respon llavors a una construcció esglaonada amb la curiositat de poder accedir a un habitatge per dues plantes distintes, des de dos carrers situats a diferent altura.