Fàcil La comarca madrilenya de Las Vegas ha estat un territori de ferrocarrils. La primera línia de via estreta en la història de Madrid es va construir el 1886 entre l'estació del Niño Jesús, al centre de la capital, i la població d'Arganda. El 1901 els trens van arribar fins a Morata de Tajuña i el 1921 el ferrocarril arribava fins a Alocén, a Guadalajara, en un projecte per connectar amb la línia central d'Aragó a Caminreal (Terol). El Tren d'Arganda és la coneguda Vía Verde del Tajuña, acondicionada l'any 1999 entre Arganda i Ambite, va ser la primera Vía Verde construïda a la Comunitat de Madrid i va servir de reclam i expansió del turisme actiu a la comarca. La ruta cicloturista surt de Perales de Tajuña i segueix un tram de la Vía Verde del Tajuña pel magnífic escenari del Risco de las Cuevas, una muralla de càrcaves i parets yesíferes amb restes de primitives habitacions rupestres.
La ruta transcorre pel impecable paviment de la Vía Verde per la vega de horts i fruiters fins a Tielmes. El conjunt urbà està a l'altre costat del riu, cal passar pel pont medieval (s. XVII), visitar el rentador públic i la plaça de l'Església (barroca), amb una bonica font de pedra. I també el curiós Museu de l'Escola Rural i el Museu Casa Cueva. El passeig ciclista passa per la “cascada” del Tajuña, en realitat és un petit salt d'aigua a l'Azud de Vaciabotas, i segueix per la Vía Verde fins al pont medieval a l'entrada de Carabaña.
IMPORTANT:
Tipus de Camí
Mapa interactivo proporcionado por
Wikiloc open_in_newMoments capturats per la nostra comunitat.
Descobreix llocs únics per aturar-te i gaudir.
place Otro Les coves de Perales de Tajuña són una finestra en el temps, des dels primers habitants carpetans fins a l'època actual representen les diferents cultures pastorals i agrícoles que han poblat la vall del Tajuña. L'estat actual mostra el desgast natural d'una pendent de marges i guixos trencadissos i fàcils d'erosionar. En temps dels carpetans era una població troglodita amb passadissos interiors que comunicaven diferents galeries, disposaven de canals d'aigua, magatzems i habitatges a certa alçada del sòl, accedint mitjançant escales i cordes.
place Otro Els “azudes” són originals de l'època àrab, millorant els anteriors sistemes de regadiu dels romans. Les “grans” preses fluvials musulmanes permetien augmentar el cabal de les séquies i va ser l'inici de l'agricultura extensiva a la vega del Tajuña. L'Azud de Vaciabotas és conegut com la “cascada del Tajuña”, és la presa d'aigua del Caz del Molino del riu Tajuña, també es coneix com Azud del Molino perquè està al costat de l'antic Molino Nuevo o Molino de la Isla, de propietat privada, documentat a les Relacions Topogràfiques de Felip II.
place Otro Carabaña és una de les poblacions més antigues de la Comunitat de Madrid. La ruta cicloturista recorre la Vía Verde del Tajuña per un agradable passeig arbolat amb àrea de descans i passa al costat del pont neoclàssic del riu Tajuña, nombroses fonts asseguren que el pas fluvial és d'origen romà i ha tingut diverses reconstruccions al llarg del temps. La rehabilitació més important va ser al segle XVIII amb sillares calcàris en un paratge d'om, xops gegants i vegetació ribereña que forma una autèntica muralla forestal a les vores del riu.
place Otro El Tren dels 40 Dies o Vía Negrín va ser construït en temps rècord durant la Guerra Civil per subministrar les tropes republicanes que defensaven la ciutat de Madrid al front del Jarama i altres zones de la capital des del Llevant peninsular. Les obres del ferrocarril van acabar en les últimes setmanes de la guerra i gairebé va servir com a via de subministrament de tropes i material bèl·lic durant “40 dies”. En finalitzar la contesa, el ferrocarril va entrar en decadència i va ser abandonat, deixant un curiós hito de la història ferroviària espanyola per a usos de turisme actiu.
place Otro Punt d'interès extret de l'arxiu de ruta
