Turicleta
Nerpio
Destinació Destacada

Nerpio

Albacete
Cómo llegar

La Vila de Nerpio es troba incrustada en el tascó que formen les províncies de Granada, Jaén i Múrcia, una cruïlla de camins on Castella es perd al Sud. El seu terme municipal limita amb Múrcia, Jaén i Granada. Linda, ni més ni menys que amb set termes: Yeste, Letur, Huéscar, Puebla de Don Fadrique, Santiago de la Espada, Moratalla i Caravaca de la Cruz. Tot plegat, sens dubte, ha influït en les formes i maneres de la gent de Nerpio, les seves tradicions, la parla, la seva hospitalitat, una mena de barreja de cultures properes, que fan més interessants els aspectes etnogràfics de la vila. El seu paisatge, dominat per la Sierra de las Cabras, està banyat per les aigües del riu Taibilla, a les ribes del qual es conserven inicis d'una llarga història de poblament humà.

2 Rutes Ciclistes
0 estacions disponibles

Sobre Nerpio

<p><strong>Patrimoni</strong></p>

Nerpio està immers a l'angost i recargolat vall del Taibilla i el seu nucli urbà se situa a les faldilles del Cerro, vulgarment anomenat Cerro de las Antenas – ja que va ser allí on es van instal·lar les primeres antenes per a la televisió – unes majestuoses masses rocoses que neixen a la vora del pas del Taibilla, el qual transcorre paral·lel a la població. Per l'altre lateral corre l'Acedas que s'uneix al Taibilla a l'Angosto, la qual cosa dóna a les aigües un protagonisme excepcional a la població.

El nucli urbà està situat entre aquests dos rius, però actualment s'han anat formant altres nuclis de població en el mateix perímetre urbà: el pont de pedra uneix el poble amb les zones d'oci (pubs i discoteques) on també s'estan edificant cases noves, així com a la part que discorre entre les cases forestals i la gasolinera (El Colla). De Nerpio depenen 11 llogarets i prop d'un centenar de masos i nuclis de població, aquests són:

  • La Dehesa, on destaquen els seus masos.
  • Yetas, amb els seus acurats bancals de tradition àrab.
  • Jutia, les seves pinedes i la seva vall.
  • Las Cañadas, al peu del pic de les Cabras entre carrasques.
  • Los Chorretites, amb els seus ginebres.
  • Pedro Andrés, amb la seva incipient indústria.
  • Vizcable, i la seva bella vall.
  • Turrilla, amb la seva horta.
  • Bojadillas, entre les grans formacions rocoses.
  • Huebras i Beg.

Destaquem al seu torn la importància de masos i llogarets com Casa de la Cabeza, Cortijo de Isidoro, Cortijo Nuevo, Prado de las Yeguas, Los Sacristanes i Las Quebradas.

El conjunt urbà manté un cert aire medieval amb carrers estrets i plàcids on semblen tenir vetada la seva presència els automòbils, que només poden circular amb limitada llibertat a la zona de la Carretera, la Terrera o la Plaza. Nerpio és un conglomerat de carrerons, costes, esglaons de pedra, placetes i milers de racons de somni on pots ensopegar amb els seus ancians habitants, els nens que surten de l'escola o fins i tot algun animal. El poble s'integra harmoniosament amb la natura, els seus carrers sovint desemboquen als horts, als boscos o a la vora del riu. Podem perdre'ns en un passeig de carrer i observar els curiosos noms d'alguns carrers:

  • La de los Coches
  • Callejón de las Calaveras
  • Calle Corralico
  • Baixar les cases del riu
  • Pujar a la costa de l'Ermita per Casas Nuevas
  • Ascendir al mirador del castell
  • Recorregut de l'encierro des de la font de la Capra Hispánica passant per El Partidor, el carrer Ancha i desembocant a la Plaza Mayor
  • Pujar pel carreró de la Urdidora acabant al carrer Alta
  • Observar el Cerro de las Antenas proper i el bosc que cobreix el Taibilla des del carrer de la Cruz
  • Aparcar el cotxe a la Terrera i veure el pas de l'Acedas
  • Baixar de la plaça passant per sota de l'Arco de la Iglesia pel carrer de los Huertos fins a l'Angosto

Tot plegat, esquitxat de diverses fonts i canelles per apagar la set i refrescar-se en aquest laberint d'estrets carrers. Te fiquis per on te fiquis, durant el dia o amb els llums de la nit, Nerpio és un compendi d'arquitectura rural que, llevat d'excepcions, manté el seu sabor anyenc i un respecte al passat a través d'aquestes velles construccions. Però Nerpio no roman impassible al transcórrer del temps i la modernitat també arriba als seus carrers, cal destacar:

  • El modern i funcional edifici de la Casa de la Cultura de recent construcció.
  • La rehabilitació del molí que proveïa de llum vella al poble, La Fabrica de la Luz, on s'està construint un centre per al turisme, immers en una preciosa zona recreativa rodejada de nogueres i on l'aigua corre fresca.

Les proves que la història ha deixat petjada a Nerpio són vàries, tant al mateix poble com als llogarets, que malauradament no s'han vist lliures de l'espoli i el saqueig de persones ignorants que han destruït part del nostre patrimoni. Repetim que un dels principals atractius de Nerpio és la seva història, doncs, com deia un lema que intentava promoure el turisme: "El terme municipal de Nerpio auna història, tradició, present i futur".

<p><strong>Fauna i Flora</strong></p>

I si la història és un dels valors fonamentals de Nerpio, què dir de la pròpia natura, un bé intrínsec i vital per si mateix, que apareix a cada quilòmetre del municipi. Una de les principals riqueses naturals que posseeix Nerpio es troba al “Plantón de Covacho” on trobem una noguera de 500 anys d'antiguitat. Es troba a 2,5 km de Nerpio seguint la carretera de Pedro Andrés, en el denominat Valle de los Nogales, on els molins derruïts s'amaguen entre les esbarzers, els freixes, les xoperes i les heures.

La noguera o noguera és el senyal d'identitat de tots els habitants de la comarca del Taibilla. No podem oblidar que moltes civilitzacions han considerat l'arbre com una cosa sagrada i eix del món. Pel seu bell aspecte i ampla copa, la noguera és la imatge del cel protegint i abrigant la terra, simbolitza per la seva llarga vida la immortalitat. A l'antiga Grècia, la noguera estava sota la protecció d'Artemisa, deessa de la Natura, essent una creació del seu germà Apolo, el Sol.

Per poder envoltar el tronc d'aquesta noguera d'impressionants dimensions, necessitem 6 persones; té 23,50 m d'alçada, 1,50 m d'alçada fins a la creu i 31,70 m d'amplada màxima de copa. Les seves branques són molt llargues i moltes d'elles, amb la seva frondositat i força, podrien ser nogueres individuals. El seu estat de salut és molt bo – malgrat la seva longevitat – gràcies a la cura que li dispensen els forestals amb afecte i dedicació.

El Plantón és – amb absoluta seguretat – l'emblema més representatiu de Nerpio, i tot el poble va sortir al carrer quan fa alguns anys es va pensar talar pel seu gran valor econòmic. A partir d'aquest moment, l'arbre va ser adquirit per la Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha, convertint-se en monument natural catalogat com a arbre singular.

La riquesa natural d'aquests paratges es complementa amb una varietat tant de la fauna com de la flora que conviuen i evoluen alhora, malgrat els impactes mediambientals.

Podem trobar innombrables varietats animals, a les parts més altes i fredes, a les més càlides de les valls dels rius, al cel i a la roca; corrent entre els alzinars i grimpan per les capçades dels pins i nogueres.

Les espècies més característiques són:

  • Falcó Pelegrí
  • Xoriguer
  • Cabra Salvagina
  • Llebre
  • Tórtora
  • Senglar
  • Àguila Daurada
  • Àguila Marcenca i Calçada
  • Astor
  • Duc
  • Esparver
  • Gat Salvatge
  • Putori
  • Fagina
  • Teixó
  • Bernat Pescaire
  • Esquirol
  • Guineu
  • Perdiu
  • Truites
  • Carpes
  • Barbs
  • Serps
  • Escurçons
  • Ratolins de Camp
  • Orenetes de cuablanca
  • Cigonyes

I pel que fa a la flora assenyalem:

  • Noguera
  • Xop
  • Freixe
  • Pi Blanc i Pinassa
  • Carrasca
  • Ginebre
  • Savina Negra
  • Ametllers
  • Farigola
  • Lledoner
  • Torvisc
  • Santolina
  • Sajolida
  • Albar
  • Espígol
  • Romaní
  • Llonicera
  • Majolana
  • Ginestera
  • Fenoll

<p><strong>Festejos</strong></p>

  • Festes en Honor a la Mare de Déu de la Cabeza: 30 d'abril.
  • La Fira d'Agost (Encierros): Del 19 al 22 d'agost.
  • La Trobada de les "Cuadrillas": Del 24 de desembre al 6 de gener.